dimarts, d’octubre 21, 2008

Música classica

Diuen que el món clàssic sempre està de moda. A classe aquestos dies de la mà de Pedro Ruiz em estat llegint textos de Tucídides, d'Herodoto, de Titi Livio, etc. En ells, almenys jo, hem vist com fer història contemporània no és cosa d'ara, sinó que aquells a que Obelix deia que estaven bojos també ho feien. El sistemes occidentals sempre miren cap al mon clàssic per a veure la gènesi de la seva cultura...

Part de la cultura és la música, música que personalment des de que m'alce fins a que em gite, l'escolte, de tot tipus. Però hi ha una música que especialment m'agrada, i és aquella que diem clàssica. Per què? Doncs per molt que passen els anys mai passarà de moda. Segurament, estareu pensant amb Beethoven, amb Mozart, Dvroak o el Chaikosky (o com s'escriga). Però jo avui parle dels mítics grups que els caps de setmana escoltem i mai es cansarem, com son Bob Marley, Nirvana, U2, Siniestro Total, Sopa de Cabra, Celtas Cortos, Leño, Maniàtica o, com no, els mítics Kortatu. Sé que vaig tenir una mini-baralla musical amb l'amic Felip sobre si Kortatu o Negu Gorriak, però li he de dir que són els dos iguals de bons i que el que vaig triar és per altres coses que no siguen musicals.

En fi, vos pose un vídeo-clip que vaig trobar ahir i l'he mirat ja així com unes quantes voltes. Crec que els mítics Solatge la versionaren en el seu darrer, que no últim, concert. Sarri Sarri, cançó que des de que vaig començar a escoltar els clàssics no l'he deixada mai apartada... I tot gràcies al que em deu dvd's i que portà als músics al meu primer berenar!


1 algú ha dit...:

ire ha dit...

Una abraçada company!
Ens veiem aquest cap de semana a Valencia!