Butxaca: cadascuna de les cavitats d'una peça de vestir, d'una cartera, etc., destinades a portar-hi objectes d'ús ordinari i freqüent. (Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana). Amb el pas de la tardor, la calor poc a poc va desapareguen i el fred acosta a les nostres mans els jerseis, les jaquetes que feia temps que no es posàvem. Quina situació més agradable és clavar la mà dins de la butxaca i trobar-se alguna cosa al seu interior... Per exemple, l'altre dia amb el tratge de la banda em vaig trobar un paquet de xiclets. Si, es preguntareu si estaven bons o no, doncs la veritat que estaven un poc revinguts (normal, des d'abril que no gastava ja la jaqueta de músic...). I vosaltres? Que heu trobat aquestos dies quan heu tret roba "d'hivern".
Be, per acabar, un nou sistema que vaig a introduir sempre que pose un nou post. Al final posaré un article o diversos, segons el dia, que recomane llegir. Ahi va la meva primera proposta:
Be, per acabar, un nou sistema que vaig a introduir sempre que pose un nou post. Al final posaré un article o diversos, segons el dia, que recomane llegir. Ahi va la meva primera proposta:
4 algú ha dit...:
Jo sempre solc trobar mocadors de paper. És el que té estar sempre costipat, jeje. Aunque el que més il·lusió em fa es trobar-me diners, però això passa poques voltes i si passa sols ser xatarra.
Jo una volta em vaig trobar 20 euros, redéu quina il·lusió em va fer! Jo encara tinc la jaqueta per treure, a vore si trobe algo!!!
Per cert, quin orgull ser el primer recomanat XD! Gràcies, gràcies!
Doncs, l'última cosa que em vaig trobar, va ser el 9 d'octubre, i es tractava també d'un paquet de xiclets, que estaven a l'impermeable. Com estaven? al principi, bons, quan va acabar la mani, estaven totalment mullats, i ja no han tornat a ser el que eren.
Al mateix impermeable, trobe sempre, una descripció en francès de les Torres de Serrans, però que sempre la deixe allí, i com mai recorde que ho tinc allí, cada vegada que me'l pose, doncs ho torne a trobar.
I als pantalons de músic, sempre em trobe canyes, i alguna que altra partitura, doblegada quatre voltes.
Jo encara vaig amb tirans.. però quan a l'estiu vaig agafar pantalons llargs per venir a Bocairent a la butxaca hi vaig trobar un anell que feia temps que buscava. Em va fer molta il·lusió trobar-lo!
Publica un comentari a l'entrada