dimecres, de desembre 17, 2008

Avui com ahir

Perquè totes som Guillem, ni oblit ni perdó.

Aquestes podrien ser les paraules que resumeixen un dels actes més emotius, mesclats amb ràbia i tendresa, on he estat. 15 anys per als temps que vivim són molts anys, però a totes i tots els que estàvem anit al Teatre Tívoli de Burjassot, pareixia que haguera passat poc de temps de l'assassinat del Guillem... Pèls de punta, sospirs quan hi havia alguna cosa a l'escenari que et reventava els sentiments, llàgrimes, abraçades amb companyes i companys, i molt més... El record del Guillem ens va fer unir-se per cridar a una sola veu en contra del feixisme.

Feixisme que al nostre país tant mal ha fet des de la fatídica data del 1939. Les tropes feixistes feren de València un autèntic camp de concentració, ple de presons i on els afusellaments eren abundants. Mostra de la seva barbàrie ho trobem a una de les vergonyes més grans que tenim a la ciutat de València, les fosses comunes del cementeri. Els nostres avis feien la lluita que avui nosaltres fem, una autèntica lluita revolucionària. Amb la trista derrota al 39, la repressió a tot allò que no fora carronyer com ells acabà amb un horitzó esperançador al nostre país. Les caces de bruixes i la foscor de les nits deixaren pas a temps que haurien d'haver sigut, de nou, victoriosos per als nostres. L'autonomia, l'amnistia, el sentiment de formar part d'una nació, una llengua pròpia que calia defensar, creixia a una societat que prompte es va veure amenaçada pel feixisme. L'extrema dreta tenia total impunitat contra els nous antifeixistes, els nostres pares. Bombes, armes de foc, assassinat com els de Miquel Grau o intents d'assassinats com els de Sanchis Guarner, mostraven que la suposada democràcia a València no arribava. El pas del temps deixà clar amb l'assassinat de Guillem com l'extrema dreta i les autoritats judicials/policials estaven relacionades, i que de democràcia, calia millor no parlar-ne.

Desperteu, no parlem de fets que passaren i que avui en dia estem contents per la democràcia espanyola. 600, aquesta és la xifra de les agressions feixistes al País Valencià el darrer any segons el Movimiento contra la Intolerancia. Avui, els companys del Guillem, de Miquel Grau, dels nostres avis afusellats i torturats, continuem la seva lluita, la nostra lluita. Tot i les amenaces, la repressió, la impunitat feixista, les visites a les seus d'injustícia, hem de seguir lluitant. Guillem, Miquel, Carlos de Madrid, així com la resta de les 600 víctimes anuals al nostre estimat país, ens donen l'energia necessària per a seguir treballant, amb l'objectiu de que no sols la seva memòria seguisca present sinó que la veritat siga coneguda per totes i tots.

Per això, anit, antifeixistes i companys de Berlín, d'arreu dels Països Catalans, de Madrid, juntament amb les tres generacions d'antifeixistes valencians ens unirem a Burjassot, al poble del Guillem, al poble de V. Andres Estellés, per a dir amb una sola veu:

Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó

4 algú ha dit...:

aurora ha dit...

Víctor, molt xulo l'article. Es nota que hi ha sentiment de debò. Tanmateix, vull fer-te una petita aclaració respecte a "l'assassinat de Sanchis Guarner". El ben cert és açò: El 1978 pateix un atemptat amb bomba per part de sectors de la ultradreta després d'una manifestació conjunta d'AP, GAV, Fuerza Nueva... L'any següent rebé un paquet bomba camuflat dins de torrons, el qual no obrí gràcies als seus coneixements adquirits com a militar. El jutge no condemnà ningú, la qual cosa anà apagant la seua salut fins que pel desembre de 1981 s'aturà per sempre el batec del seu cor. La seua mort causà un profund impacte dins del panorama valencià. Aquells que en vida volgueren assassinar el mestre, tampoc es contentaren després de mort puix que en el cementeri del cap i casal aparegueren pintades infamants. El seu llegat, però, continua ben viu en el panorama valencianista (extret de la Viquipèdia).

Potser que els fets tinguen una relació causal amb la seua mort, però parlar d'assassinat com en el cas de Miquel Grau, no em sembla molt ajustat a la realitat...
Una abraçada!

Víctor ha dit...

Veig que has trobat per què he posat això, però per a evitar que es confonga el que he posat acceptaré la teva correcció. Tant sols volia remarcar que Sanchis Guarner havia mort després de la bomba que li havien posat, no directament per la bomba. És cert, no vull enganyar a ningú i posant el que he posat pareix que estiga manipulant la història. La qual ja mostra la impunitat feixista espanyolista.

Gràcies aurora!

Anònim ha dit...

Company, vas estar alli??
qui puguera haver anat....

Sempre recordarem al Guillem..

Un salut

Antzoki ha dit...

Havera sigut emotiu estar allí. Les cançons que sempre escoltem entre crits i espentes cantades en acústic, parlaments emocionants, il·lusions col·lectives, ganes de mirar al futur i no oblidar...

eldivendres.blogspot.com

salut!
(però el millor millor, la capçalera, molt guapa)