Avui com ahir

Perquè totes som Guillem, ni oblit ni perdó.

Aquestes podrien ser les paraules que resumeixen un dels actes més emotius, mesclats amb ràbia i tendresa, on he estat. 15 anys per als temps que vivim són molts anys, però a totes i tots els que estàvem anit al Teatre Tívoli de Burjassot, pareixia que haguera passat poc de temps de l'assassinat del Guillem... Pèls de punta, sospirs quan hi havia alguna cosa a l'escenari que et reventava els sentiments, llàgrimes, abraçades amb companyes i companys, i molt més... El record del Guillem ens va fer unir-se per cridar a una sola veu en contra del feixisme.

Feixisme que al nostre país tant mal ha fet des de la fatídica data del 1939. Les tropes feixistes feren de València un autèntic camp de concentració, ple de presons i on els afusellaments eren abundants. Mostra de la seva barbàrie ho trobem a una de les vergonyes més grans que tenim a la ciutat de València, les fosses comunes del cementeri. Els nostres avis feien la lluita que avui nosaltres fem, una autèntica lluita revolucionària. Amb la trista derrota al 39, la repressió a tot allò que no fora carronyer com ells acabà amb un horitzó esperançador al nostre país. Les caces de bruixes i la foscor de les nits deixaren pas a temps que haurien d'haver sigut, de nou, victoriosos per als nostres. L'autonomia, l'amnistia, el sentiment de formar part d'una nació, una llengua pròpia que calia defensar, creixia a una societat que prompte es va veure amenaçada pel feixisme. L'extrema dreta tenia total impunitat contra els nous antifeixistes, els nostres pares. Bombes, armes de foc, assassinat com els de Miquel Grau o intents d'assassinats com els de Sanchis Guarner, mostraven que la suposada democràcia a València no arribava. El pas del temps deixà clar amb l'assassinat de Guillem com l'extrema dreta i les autoritats judicials/policials estaven relacionades, i que de democràcia, calia millor no parlar-ne.

Desperteu, no parlem de fets que passaren i que avui en dia estem contents per la democràcia espanyola. 600, aquesta és la xifra de les agressions feixistes al País Valencià el darrer any segons el Movimiento contra la Intolerancia. Avui, els companys del Guillem, de Miquel Grau, dels nostres avis afusellats i torturats, continuem la seva lluita, la nostra lluita. Tot i les amenaces, la repressió, la impunitat feixista, les visites a les seus d'injustícia, hem de seguir lluitant. Guillem, Miquel, Carlos de Madrid, així com la resta de les 600 víctimes anuals al nostre estimat país, ens donen l'energia necessària per a seguir treballant, amb l'objectiu de que no sols la seva memòria seguisca present sinó que la veritat siga coneguda per totes i tots.

Per això, anit, antifeixistes i companys de Berlín, d'arreu dels Països Catalans, de Madrid, juntament amb les tres generacions d'antifeixistes valencians ens unirem a Burjassot, al poble del Guillem, al poble de V. Andres Estellés, per a dir amb una sola veu:

Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó

Fotos de Paco de Xàtiva