dimarts, de juliol 21, 2009

Confio molt...

Confio molt que sempre hi haurà algun

desconegut que en llegir els meus poemes

se sentirà commòs, talment com jo

m’hi sento quan els escric. Hi confio

profundament, i puc imaginar

els clars estímuls de la descoberta,

la molt fecunda i estimable enveja

que establirà lligams irreversibles,

per tal com jo mateix n’he estat i en sóc

protagonista atent moltes vegades.

L’estimo ja des d’ara aquest lector

desconegut i amic. Sovint hi penso

i no tan sols en el moment d’escriure.

Entre ell i jo hi ha aquell profund amor

que per distant i net i essencial

no provoca ni dol ni patiment.

Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita

just al moment establert. Jo, des d’ara,

li’n dono ja sincerament les gràcies.


Miquel Martí i Pol


Un xicotet homenatge a totes i tots que seguiu aquest bloc tot i els meus escrits i les meves històries d'un maniàtic

5 algú ha dit...:

S.A. ha dit...

Jejeje

Susana i Laia ha dit...

Molt bonic Vic! Gràcies a tu per aquest gran reconeixement ;)
Un besot nen!

Carmina Revert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toni ha dit...

Segur que els teus lectors de sempre -i els d'ara mateix just, com jo- valoren -i valorem- coses com estes...

Salutacions! :)

Twenty ha dit...

Gràcies Lai, ja saps que Martí i Pol me l'has recomanat tu!

Gràcies també a Toni i S.A i Carmina. Per cert Toni, gràcies per escriure de nou que l'altra volta no et vaig contestar!