Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m’hi sento quan els escric. Hi confio
profundament, i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n’he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L’estimo ja des d’ara aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d’escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d’ara,
li’n dono ja sincerament les gràcies.
Miquel Martí i Pol
Un xicotet homenatge a totes i tots que seguiu aquest bloc tot i els meus escrits i les meves històries d'un maniàtic
5 algú ha dit...:
Jejeje
Molt bonic Vic! Gràcies a tu per aquest gran reconeixement ;)
Un besot nen!
Segur que els teus lectors de sempre -i els d'ara mateix just, com jo- valoren -i valorem- coses com estes...
Salutacions! :)
Gràcies Lai, ja saps que Martí i Pol me l'has recomanat tu!
Gràcies també a Toni i S.A i Carmina. Per cert Toni, gràcies per escriure de nou que l'altra volta no et vaig contestar!
Publica un comentari a l'entrada