dissabte, de juliol 18, 2009

Apolo

L’Apolo 11 ha estat sempre un tema que m’ha cridat l’atenció perquè l’he vist com un dels casos més patètics de fer propaganda nacionalista. Les teories, els debats o els documentals al voltant del vertader viatge, o el fals, a la Lluna s’expandeixen arreu del planeta. No obstant, a mi tot això la veritat, que si la bandera estava no sé com, que si no hi havia estreles, etc; em dona prou igual.

Aquest esdeveniment, del viatge a la Lluna pels EUA, s’ha d’emmarcar amb la lluita ideològica, nacionalista i armamentística on es trobaven tant la URSS com els EUA en plena Guerra Freda. Nixon que n’era el president per aquells temps, necessitava fer veure a una població com la nord-americana que eren més poderosos que els soviètics. Clar, per a aquells temps, es veu que la Guerra Freda els llevava totes les idees genials i mostraven que tenien poques llums. Aquesta farsa de l’home a la Lluna es va fer després de que la URSS els adelantara en el viatge espacial, o fins i tot, perquè una de les guerres més cinematogràfiques i tràgiques per a la seva història com era Vietnam, no funcionava com volien.

Accions com aquesta, mostra com la manipulació dels ciutadans i ciutadanes per part dels governants és freqüent, tant freqüent que pareix que siga fàcil. Em pose en la pell d’aquell que ho visqueren i pot ser, jo també m’ho haguera cregut, més si fora yanki i tot el meu entorn estiguera condicionat amb la creuada anticomunista. Però anys després, i mirant les imatges crec que totes i tots podem veure com hi ha algo que no ens quadra. Que pujara a la lluna o no crec que no era el que buscava Nixon, el que volia era que la seva nació estiguera unida i forta davant "l’amenaça" comunista (quan l’autèntica amenaça eren ells). I ho va aconseguir.

Aquell va muntar una autèntica pel·lícula de cinema. Actualment els polítics fan ben poc per a que un nació estiga més unida o menys unida. Avui en dia, pel que fa al nacionalisme espanyol, fa més Nadal, Fernando Alonso o la roja pel espanyolisme que Zapatero i els seus plans Ñ. Qui sap, a lo millor davant una època com aquestes de crisi no econòmica, sinó ideològica a molts llocs del planeta, ens trobem en alguna nova parafernàlia d’aquestes no?

3 algú ha dit...:

mesque ha dit...

Saps quin és l'Apolo que més m'agrada a mi? l'Apolo I, que està a l'avinguda Paral.lel i, posen bona música... jajaja

Sergi ha dit...

Hola gestor de Diari d'un jove maniàtic, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com

Raza blanca tirador ha dit...

Bon bloc!!

Sols afegir que la carrera espacial per a superar als russos la va iniciar, financiar i promure el president Kennedy, també congeut com "Obama blanc".
Nixon sols va recollir els fruits de la obsessiço de JFK.

Auu!!!