Apolo

L’Apolo 11 ha estat sempre un tema que m’ha cridat l’atenció perquè l’he vist com un dels casos més patètics de fer propaganda nacionalista. Les teories, els debats o els documentals al voltant del vertader viatge, o el fals, a la Lluna s’expandeixen arreu del planeta. No obstant, a mi tot això la veritat, que si la bandera estava no sé com, que si no hi havia estreles, etc; em dona prou igual.

Aquest esdeveniment, del viatge a la Lluna pels EUA, s’ha d’emmarcar amb la lluita ideològica, nacionalista i armamentística on es trobaven tant la URSS com els EUA en plena Guerra Freda. Nixon que n’era el president per aquells temps, necessitava fer veure a una població com la nord-americana que eren més poderosos que els soviètics. Clar, per a aquells temps, es veu que la Guerra Freda els llevava totes les idees genials i mostraven que tenien poques llums. Aquesta farsa de l’home a la Lluna es va fer després de que la URSS els adelantara en el viatge espacial, o fins i tot, perquè una de les guerres més cinematogràfiques i tràgiques per a la seva història com era Vietnam, no funcionava com volien.

Accions com aquesta, mostra com la manipulació dels ciutadans i ciutadanes per part dels governants és freqüent, tant freqüent que pareix que siga fàcil. Em pose en la pell d’aquell que ho visqueren i pot ser, jo també m’ho haguera cregut, més si fora yanki i tot el meu entorn estiguera condicionat amb la creuada anticomunista. Però anys després, i mirant les imatges crec que totes i tots podem veure com hi ha algo que no ens quadra. Que pujara a la lluna o no crec que no era el que buscava Nixon, el que volia era que la seva nació estiguera unida i forta davant "l’amenaça" comunista (quan l’autèntica amenaça eren ells). I ho va aconseguir.

Aquell va muntar una autèntica pel·lícula de cinema. Actualment els polítics fan ben poc per a que un nació estiga més unida o menys unida. Avui en dia, pel que fa al nacionalisme espanyol, fa més Nadal, Fernando Alonso o la roja pel espanyolisme que Zapatero i els seus plans Ñ. Qui sap, a lo millor davant una època com aquestes de crisi no econòmica, sinó ideològica a molts llocs del planeta, ens trobem en alguna nova parafernàlia d’aquestes no?