Howard Zinn, el bombarder de napalm

Vilaweb de la mà d'Andreu Barnils, està dedicant un monogràfic a l'Amèrica d'Obabama. Mai m'havia fixat amb aquestos articles, la veritat, però avui m'ha cridat l'atenció el de Howard Zinn. El qual ja vos vaig comentar mesos enrere alguna cosa sobre el llibre que estava utilitzant per aquell temps. Recomanables tots els articles ja que es veu una altra visió dels EUA que normalment no es podem trobar durant el dia a dia.

'Vaig ser pilot d'aviació a la Segona Guerra Mundial. Vaig anar-hi perquè volia lluitar. Havia llegit llibres sobre el feixisme, la guerra civil espanyola i Mussolini, i estava políticament compromès. Vaig bombardejar ciutats i pobles alemanys i, em temo, també de francesos. Un dia ens van fer llevar a mitjanit, era cap al final de la guerra. S'ha d'anar en aquest poble i bombardejar-lo. Hi ha tropes alemanyes estacionades, esperant quietament que la guerra s'acabi. No ataquen, els alemanys s'esperen i prou. Tenim l'ordre de bombardejar-los igualment, ens van dir. Aquesta vegada no portaríem les bombes habituals de 220 quilograms, ans tiraríem bombes de gasolina de gelatina. Això ens van dir. Vam tirar les bombes. Quan ets allà dalt, a 30.000 peus d'altura, no veus la sang, ni els crits, ni res. És un vol net. Vaig acabar sabent, amb els anys, que aquelles bombes eren de napalm. Aquell poble francès devia ser la primera prova de napalm de la història d'Europa.'

El jove soldat Howard Zinn, acabada la guerra, no solament va tornar-se pacifista. Va estudiar història a la Universitat de Columbia i va acabar essent un dels capdavanters de la desobediència civil als Estats Units: radical, va ser dels primers, i únics, professors blancs a fer classes al sud, que va anar-hi per desig exprés. A l'Institut Spellman, d'Alabama, va ensenyar-hi història als negres, que vivien segregats. Les autoritats el van acabar expulsant. Els anys seixanta l'ex-soldat va militar de professor a la Universitat de Boston, on encara ensenya. Durant la guerra del Vietnam, detall clau, l'exèrcit del Vietkong va acceptar l'alliberament de tres militars nord-americans amb la condició que els recollissin membres del moviment pacifista americà. Hi van anar Howard Zinn i dos més. L'alliberament va acabar bé, però durant l'espera, a Hannoi, Zinn va sobreviure un bombardeig. Aquesta vegada, per primer cop, el bombardeig, el va viure des de sota.

Els anys 80, l'historiador, ja gran, va escriure un llibre des del punt de vista dels de sota. El llibre, 'A People's History of the United States' ha fet vint anys amb grans vendes. Graan llibre: 'M'estimo més d'explicar la història del descobriment d'Amèrica des del punt de vista dels indis arawks, la de la constitució des del punt de vista dels esclaus, la d'Andrew Jackson vist pels cherookes, la de la Guerra Civil vista pels irlandesos de Nova York, la de la Revolució Industrial vista per les noies de les fàbriques tèxtils de Lowell, la de la Febre d'Or pels pagesos del sud, la de la Primera Guerra Mundial pels socialistes, la de la Segona Guerra Mundial pels pacifistes, la del New Deal pels negres de Harlem, la de l'Imperi Americà de postguerra pels 'peones' de Sud-amèrica. I etcètera. Fins on pugui arribar el meu esforç de 'mirar' la història des del punt de vista dels altres.'

Explicar la història des del punt de vista de les mestresses de casa, i no dels senadors; dels llogaters de Nova York i no dels Rockefeller; dels pagesos i no dels generals de les batalles; des de les cases okupes i no del Despatx Oval. Destruir els herois nacionals. Thomas Jefferson, un dels Pares de la Pàtria, signant de la declaració de la independència, que enuncia 'que tots els homes són iguals', va ser un esclavista. No santificar els de sota: el suport popular a la guerra de l'Irac fou del 80%.

Del volum, se'n han venut més d'un milió d'exemplars. Per tot el país se'n fan lectures, documentals i films. El boca-orella ha funcionat poderosament i ha travessat els oceans. A mi, el llibre, me'l va recomanar, a Barcelona, un conductor d'autobús, en Josep Garganté: 'Si vas als EUA, agafa'l, que t'agradarà.' Vaig comprar-me'n gustosament un exemplar, en tapa tova, a la llibreria The Strand de Manhattan, al preu popular de 18,95 dòlars. M'ha pagat la pena: 'Gairebé mai no se'n parla, però els Estats Units són una societat de classes. L'any 1995 els rics més rics, l'1% de la població, havien guanyat més d'un bilió de dòlars i retenien el 40% de la riquesa del país.'

Els de dalt. Els de sota. Amèrica. Nosaltres. Tots nosaltres explicats per Howard Zinn, un ex-bombarder de napalm que escriu com els àngels.